dijous, 10 d’agost del 2017

Un voluntari de voluntari

Avui us volem presentar en Dani, un company que va marxar a fer de voluntari a Lesbos amb l’Ong Proem-Aid el passat mes de maig.

En Daniel Artuñedo té 31 anys, treballa de bomber a la Seat de Martorell des de fa 8 anys i és bomber voluntari des de fa 10. 

Un dia, veient la televisió, es va fixar en una notícia sobre la detenció de tres voluntaris a Lesbos per presumpte tràfic de persones i tinença d’armes (fets totalment falsos, els voluntaris estaven salvant persones d’ofegar-se i, armes, era un ganivet per tallar cordes que porta l’equip). Aquest fet va despertar-li curiositat per l’ong Proem-Aid (Professional Emergency-Aid), una ong fundada per bombers de Sevilla i integrada únicament per bombers i sanitaris. Un correu electrònic d’aquesta ong on demanaven voluntaris per fer tasques de salvament a Lesbos va fer que el Dani s’acabés de decidir i s’animés a anar cap a Grècia per mirar d’ajudar d’alguna manera als refugiats davant la mancança d’accions per part dels governs.

Així, doncs, en Dani es va organitzar la feina fent canvis de guàrdia i agafant vacances, i va marxar cap a Lesbos, on s’hi va estar 18 dies.
Un cop allí, feina no en faltava, sobretot tasques als camps de refugiats, un dia feien una escola, un altre feien el dinar pels refugiats, i fins i tot, es vestien de pallasso per treure-li un somriure als nens. I de nit, de 23 a 8h, es feien guàrdies al peu del mar Egeu, a la platja de Can Fire, nom que li van donar al lloc els primers companys del Dani que van arribar a l’illa. Des d’aquest punt, es gestionen els salvaments. Amb una zodiac, emissores, càmeres tèrmiques per poder veure de nit i l’equip d’intervenció en salvament marítim, tres bombers, una infermera i una coordinadora encarregada de les gestions quan els refugiats arriben a terra, passen la nit esperant l’arribada de barques plenes de gent que fuig de la guerra.

Per en Dani ha estat una gran experiència que no s’acaba aquí. Vol tornar amb Proem-aid i un vaixell de salvament (pel qual l’ong està buscant finançament, ja que té un cost de 60.000 €/mes) i anar pel Mediterrani ajudant als refugiats, perquè com ell diu “em sento obligat a ser les mans d’aquells que volen i no poden, i simplement jo sóc més útil fent tasques de salvament marítim que tècniques”.

Molts ànims i endavant! 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada